Poliomielitis

Notícies extretes del diari "EL PAÍS" sobe la poliomieliis
http://www.elpais.com

Adéu a la poliomielitis salvatge, hola a la poliomielitis de laboratori

L'eradicació del virus ha portat com a efecte secundari l'aparició d'un altre patogen

EMILIO DE BENITO - Madrid - 28/09/2009

Per eradicar una malaltia vírica com la poliomielitis el millor és una vacuna. És el que va pensar l'Organització Mundial de la Salut el 1988, quan, després de l'èxit amb la verola, es va proposar eradicar la poliomielitis. Llavors hi havia més de 125 països amb casos, més de 350.000 nous infectats a l'any, amb la seva seqüela de discapacitats per tota la vida. Però la vacuna ha tingut un efecte pervers: 383 casos en 11 països des de 2000 d'una nova poliomielitis, la causada pel virus atenuat usat en la vacuna, segons la pàgina web http://www.polioeradication.org/.

Són tan pocs casos (sobretot si es compara amb el dany que hauria causat no vacunar), que les autoritats sanitàries no s'han plantejat aturar les campanyes de vacunació, encara que sí que insisteixen que cal fer un seguiment. Tampoc es parla molt d'això. La informació, convenientment deformada i amplificada, podria ser el cop de gràcia per als esforços que s'estan fent per acabar amb la malaltia (només cal recordar el que ha costat que les autoritats del nord de Nigèria acceptin vacunar els nens, després que es propagués l' rumor que causava esterilitat i sida, i que era un invent dels EUA per acabar amb el règim islamista que governa aquesta regió).
Els països afectats són Nigèria, Etiòpia, República Democràtica del Congo, Birmània, Níger, Cambodja, Indonèsia, Madagascar, Xina, Filipines i Haití, on es va detectar per primera vegada.

L'arrel d'aquest nou patogen sembla clara que és la vacunació. Per a la poliomielitis s'utilitza un virus inactivat, però no mort. És possible que un d'aquests hagi mutat per aconseguir recuperar la capacitat de reproduir-se.

Darrera possibilitat per als afectats per la síndrome postpòlio

La manca de medicaments perjudica el tractament d'una malaltia gairebé desconeguda

EMILIO DE BENITO - Madrid - 14/09/2009

Quan el món lluita per eradicar la poliomielitis (aquesta encara és endèmica en mitja dotzena de països), els malalts de més de 50 anys s'enfronten a un nou repte. Després de superar els problemes de discapacitat associats al virus, es troben amb una recaiguda, un debilitament, nous dolors. És el que des dels anys vuitanta s'ha denominat síndrome postpoli, una malaltia desconeguda per molts metges, per a la qual gairebé no hi ha tractament i que està causant "molt patiment", com resumeix Lola Corrales, presidenta de l'Associació Síndrome Postpoli.

Corrals és un exemple dels estralls que pot causar aquesta malaltia sobrevinguda. Madrilenya de 51 anys, als 13 mesos va tenir una poliomielitis. Llavors, el 1959, ja existia la vacuna contra la malaltia, però a l'Espanya de l'època no arribava més que a "uns privilegiats", afirma. Malgrat els seus problemes de mobilitat, va tirar endavant. Va treballar, es va casar, però amb 34 anys el malson va tornar a començar. "Vaig patir un empitjorament. Tenia debilitat, fatiga, vaig perdre força, habilitats. Sents que el cos no et aguanta. Tot et fa mal", explica.

Ni ella ni els metges que l'atenien sabien què era això. Tant, que en el seu certificat d'incapacitat no s'esmenta. El que posa és "paraparèsia dels membres inferiors", una debilitat que li fa que necessitar pròtesis i crosses per caminar. Però, a base d'investigar, Corrales va descobrir que no era l'única. Es tractava de la síndrome postpoli. Nou anys després, el va patir també Juan Carlos Pérez, el seu marit. Aquesta vegada ja sí que li van reconèixer la síndrome. La parella és una autèntica experta en el tema.

Saber quants afectats hi ha a Espanya per la síndrome és molt difícil. Les primeres campanyes massives de vacunació van començar el 1964. Un estudi fet a finals dels setanta calcula que hi havia a Espanya 300.000 persones amb poliomielitis. "El 80% o el 90% després tenen la síndrome, traient els que hagin mort, hem de quedar moltíssim", calcula Corrales. La tercera edat rebaixa la xifra d'afectats a 47.000. "Però això és lògic, al règim [franquista] no li interessava que se sabés la veritat, que molta gent tenia poliomielitis perquè no els havien vacunat a temps", diu Corrales. A més, en aquest registre només entren els més afectats, la resta.

En qualsevol cas, la xifra de possibles afectats (inclosos els que no ho saben i creuen que es tracta d'una evolució normal de la seva malaltia) ha de superar "les 100.000 persones", afirma Corrales. Massa per ser considerats una malaltia òrfena (són les que afecten a menys d'una persona per cada 10.000 habitants), per a les quals hi ha plans de recerca específics, però massa pocs per que ningú els faci gaire cas, segons es queixa el matrimoni.

Perquè el pitjor no és només enfrontar-se a una recaiguda per a la qual ningú els havia preparat. El pitjor és que, 20 anys després que es reconegués que aquí hi havia un problema, la situació gairebé no hagi canviat. "Molts reumatòlegs encara no saben el que és", afirma Corrales. Però, sobretot, es queixa de dos aspectes. Primer, que no hi ha una rehabilitació específica per a ells. Segon, que no hi ha un tractament.

El més prop d'un fàrmac específic que s'està és la immunoglobulina. En veritat, aquesta medicació es fa servir per tractar malalties autoimmunes (una de les possibles causes d'aquest empitjorament). Però no està específicament indicada per a ells. A més, hi ha dues possibilitats: una variant personalitzada, o utilitzar una genèrica. Només la segona està disponible a Espanya. Algun membre de l'associació de Corrales ha anat a Suècia a per l'altra, però cada dosi costa 15.000 euros. Per això Corrales i el seu marit creuen que s'ha de fomentar la investigació des de les autoritats sanitàries, i establir protocols per a la seva dispensació. Ells estan fins i tot disposats a ser voluntaris en els assaigs. "El que sigui, si podem millorar".